Sembla ser que en aquest món hi ha dos tipus
de persones: les persones racionals – on predomina l’ús de l’hemisferi esquerre
del cervell – i les persones emocionals – que predominen l’ús de l’hemisferi
dret del cervell.
Les persones racionals se les acostuma a
associar com a persones fredes, calculadores, distants, ...que prenen decisions
amb el cap i rarament es deixen endur per les emocions. Vinculades a aquest
tipus de persones hi apareixen intel·ligències lògico- matemàtiques i
científiques.
A l’altre banda, les persones emocionals se
les acostuma a descriure com a inquietes, impulsives, reactives, volàtils, ... que prenen decisions
amb el cor i que per això poden resultar variables . Vinculades a aquestes
persones hi vinculem intel·ligències musicals i artístiques.
Els racionals acostumen a acusar als
emocionals de ser esclaus de les pròpies emocions. Els emocionals acusen als
racionals de no tenir sang a les venes.
Personalment no crec gaire en les
classificacions ni les polaritzacions de les persones. Penso que en el món hi
ha diferents tonalitats de grisos, i que l’ideal seria alinear el cap amb el
cor i viceversa, i traduir aquesta alineació amb accions coherents cap al que
un pensa i sent.
Les emocions són aquella energia que ens fa
moure (e-movere) , que acciona la palanca de l’acció i que tots i totes -sense
excepció – tenim, o millor encara, experimentem. No les tenim per casualitat ni
capritx, sinó perquè som en essència animals mamífers i tenim un cervell límbic
que compleix la missió de procurar per
la nostra supervivència i per la
reproducció de l’espècie .
Obviar-les o menystenir-les significaria
obviar la nostra naturalesa i atrofiar la nostra capacitat de supervivència o
de reproduir-nos i deixar un llegat biològic. Per altra banda no tenir en
consideració per la part racional del cervell seria negar la nostre naturalesa
humana, negant l’evolució que com a espècie hem patit i que ens ha permès
desenvolupar la part del cervell racional anomenada neocòrtex. Diríem que la
nostre missió avui en dia passaria aconseguir que la nostra part animal i la
nostra part humana cooperin efectivament en pro d’assolir els nostres
objectius, finalitats i somnis.
Per fer-ho realitat hauríem, primer de tot,
conèixer quina informació i quina interpretació cognitiva s’amaga darrera de
cada una d’elles i de quina manera es tradueixen fisiològicament i
comportamentalment. Conèixer-les i comprendre-les ens permetrà posar llum en
una habitació de la nostra casa que
sovint ha restat a les fosques.
Hi ha diferents opinions sobre quines són les
emocions bàsiques de les persones, en el meu parer m’agrada treballar amb les
cinc següents: Ràbia, Por, Tristesa, Alegria i Amor. Les persones som capaces
d’experimentar altres emocions però segons el meu entendre són combinacions
entre aquestes cinc que en fan aparèixer de noves.
COM ES VIU O S’INTERPRETA LA
SITUACIÓ
|
EMOCIÓ
|
RESPOSTA FISIOLÒGICA
|
QUÈ NECESSITA
|
Perill
o Amenaça
|
Por
|
El
cos es tens i es prepara per a una activitat física alta ja que es prepara o
bé per escapar-se, amagar-se o atacar l’element perillós o amenaçador
|
Buscar
de nou la seguretat, protecció
|
Injustícia
|
Ràbia
|
La
resposta fisiològica és molt semblant a la de la Por
|
Expressar-la
cap a fora, intentar influir en la situació en busca de més justícia
|
Pèrdua
|
Tristesa
|
S’expressa
plorant, amb desgana, irritabilitat, pèrdua d’interès i físicament decaiguts.
|
Consol
i superar el dol de la pèrdua, que pot ser tant llarg com important es
percebi la pèrdua
|
Guany
|
Alegria
|
Sensació
de molta energia, de saltar i cridar, somriure, moviments grans i generosos
|
Compartir-la
amb altres persones
|
Atracció,
Plenitud
|
Amor
|
Sensació
d’eufòria i nervis
|
Correspondència
de la persona per la qual sentim l’atracció
|
Un cop coneixem aquesta informació el primer
pas és saber que una emoció apareix quan hi ha un fet (intern o extern) que és
rellevant per a nosaltres. Com ja he explicat anteriorment, el fet o la
situació son neutres i és la interpretació que nosaltres en fem que assignarà
un significat o un altre (http://www.gerardcoaching.blogspot.com/2012/02/lart-de-mirar-dos-cops.html)
, i segons la interpretació impresa en
la situació apareixerà una emoció o una altre.
El segon pas és comprendre que per a cada
emoció experimentada hi ha una resposta més o menys programada que intenta
satisfer la necessitat que origina aquesta mateixa emoció.
Així doncs el procés funciona de la següent
manera:
1) Situació → 2) Interpretació → 3) Emoció → 4) Acció
El passos 1 i 4 són visibles per a un
espectador que estigui observant a una persona que dona resposta a una
situació. Posem per exemple que una persona observa com un peató és a punt de
creuar un semàfor en verd i de cop i volta apareix un cotxe a tota velocitat que
es salta el semàfor, el peató el veu, s’aparta i un segon més tard li dirigeix
un renec. L’observador ha pogut veure la situació i l’acció, però no és capaç
de veure quina interpretació n’ha fet i per tant des de quina emoció ha actuat
amb la seva resposta.
Els passos 2 i 3 no són visibles als ulls
d’un observador. Això vol dir que pertanyen única i exclusivament a la persona
que està vivint la situació, i si li pertanyen significa que n’és responsable.
Ser responsables de quelcom ens situa en un paper actiu. Vol dir que podem
influir d’una manera o d’un altre sobre quelcom, en aquest cas sobre les
emocions que experimentem i la reacció que volem tenir. Seguint aquest
argument, una persona impulsiva i reactiva davant d’una situació en concret és
una persona que decideix ser víctima de les seves emocions i per tant de les
seves reaccions. Diu que no hi pot fer res, que ella és així (recordem: cercle
d’influència vs. Cercle de preocupació- http://www.gerardcoaching.blogspot.com/2012/02/ocupat-de-la-preocupacio.html
i també l resistència als canvis: http://www.gerardcoaching.blogspot.com/2012/01/canviar-jo-soc-com-soc.html)
, en canvi trobem aquelles persones que decideixen ser proactives i comencen un
procés d’autoconeixement per a poder influir en les seves emocions i en les
seves accions.
Si us heu fixat he comentat que les persones
reactives reaccionen i que les persones proactives accionen. En les persones
reactives no hi ha una interferència del neocòrtex. Una reacció és
quelcom immediat, impulsiu. Els impulsos es generen des del cervell límbic i
sovint responen a la necessitat de supervivència o reproductoria. El temps que necessita el cervell límbic per
enviar un estímul al neocòrtex és d’uns 3 segons (sí, ja ho sé...no som
perfectes) Hi ha persones que davant d’una situació no triguen ni tres segons
en generar una reacció destructiva i/o violenta intentant sobreviure.
Les persones proactives al accionar posen el
neocòrtex al servei de les emocions i juntament cooperen per a donar una
resposta adequada a la situació que els apropi als seus objectius, fites o
somnis. Les persones proactives lideren la seva pròpia vida i decideixen cada
moment com volen ser.
Victor Frankl ens explicava en el seu llibre
“L’home a la recerca del sentit” - que explica la seva història quan va ser
tancat en el camp de concentració de Auschwitz
- que a una persona se li pot negar tota llibertat, però que la última
llibertat que mai ningú pot prendre a una altre persona és la llibertat de
situar-se davant del món i del que li succeeix de la manera que un desitja.
Victor Frankl intenta explicar-nos així que des de la consciència podem influir
en la manera com ens posicionem davant d’allò que ens passa.
Un procés que pot facilitar l’autoconeixement
i la presa de consciència i que ens pot
ajudar, a la vegada, a regular les
nostres respostes emocionals és analitzar el procés que abans he esmentat:
1) Situació → 2) Interpretació → 3) Emoció → 4) Acció
Però del revés:
1)
Què vull canviar de la meva
resposta? Formuleu en positiu
2)
De quina manera he reaccionat
davant d’aquesta situació?
3)
Aquesta resposta, a quina emoció
complau?
4)
Per tant, de quina manera he interpretat la situació?
5)
Davant d’aquesta mateixa situació,
quines altres interpretacions podria haver realitzat?
6)
Com em vull sentir davant
d’aquesta situació?
7)
Quina d’aquestes interpretacions fa
que en senti bé amb mi mateix i faci sentir millor als altres?
8)
Què faré? Com ho faré? Quan o
faré?
Fent aquest procés entrenarem al nostre
cervell a percebre les situacions des de diferents alternatives i l’acostumarem
de donar diferents respostes a situacions que antigament responíem únicament
d’una mateixa manera.
A partir d’aquest article desenvoluparé noves
idees en futurs articles, ja que tots estan, d’una manera o un altre,
interrelacionats.
Ànims, cada dia decidim construir-nos de nou!