Hi ha diferents interpretacions del que vol
dir fer-se gran. Pel més petits significa augmentar la seva alçada, les seves
habilitats i capacitats, els seus drets i
deures o fins i tot la seva autonomia. Per alguns s’associa tan sols al
pas del temps i comprovar com aquests va calant en la nostre imatge i les
nostres facultats físiques i mentals. Tan l’un com altre el concepte de fer-se
gran va lligat al pas del temps i l’impacte que té aquest per altres persones i
la valoració sociocultural que es fa de les persones en un moment determinat
del seu cicle vital. Posa sobre elements externs (el temps, la valoració
social, ...) l’acceptació del que es pot fer o del que no es pot fer en un
moment donat de la nostre vida.
Una altre manera d’entendre la idea de fer-se
gran és la de madurar, transcendir el Jo dependent - posar en els demés o en
les circumstàncies la responsabilitat o la causa del meu benestar, èxits o
fracassos - per passar al Jo
independent - jo sóc el responsable dels resultats que
obtinc, dels meus èxits o fracassos-.
Viure
en la dependència o en la independència no exclou la possibilitat de que ens
succeeixin coses inesperades o ens trobem en situacions que resideixen fora del
nostre cercle d’influència.
Per posar un exemple actual, amb un context de
crisi com el que estem experimentant tant de
valors com econòmicament parlant, ens podem trobar sense esperar-ho que ens han
fet fora de la feina, o en un pla més quotidià, que el cotxe se’ns ha espatllat
i hem perdut el tren, o fins i tot que el nostre gos se’ns ha menjat els deures
o l’informe que havíem de presentar. No podem influir en aquestes
circumstàncies però sí que està en les nostres mans decidir com volem
prendre’ns la situació. Perdre els papers i donar ales a la nostra bèstia per a
que aparegui (http://www.gerardcoaching.blogspot.com.es/2012/03/bestia-o-bella-trascendint-lego.html)
o bé decidir com volem interpretar ,
viure el que ens passa i aleshores decidir què fer en funció de quin sigui el
nostre propòsit.
Per tant tenim la oportunitat i la llibertat de
decidir sempre qui volem ser independentment de les circumstàncies en la quals
ens trobem (per més informació sobre aquest tema: http://www.gerardcoaching.blogspot.com.es/2012/03/emocionat-danar-me-coneixent.html).
El que realment té valor en la última
afirmació és el verb DECIDIR. Decidir és un acte de maduresa, de voluntat
transformadora, de responsabilitat però
sobre tot de llibertat.
Quan fem ús del verb de la llibertat podem
fer-ho tenint en compte diferents motivacions. Si aquestes motivacions són des
de la dependència difícilment escollirem la millor de les opcions. A què em
refereixo quan dic decidir des de la dependència? Doncs que sí la decisió la prenem per a que
els altres no s’ofenguin o no rebutgin la nostra voluntat no estarem prenent la
millor decisió. Si ho fem per a que algú ens digui lo simpàtics i eixerits que
som tampoc prendrem la millor decisió, i tampoc si ho fem per impressionar, per
revelar-nos, per enutjar ni per por. I podria pensar mil i un motius des de la
dependència que justifiquin que quan prenem una decisió per als altres o des de quelcom que no sigui la independència
absoluta, mai estem prenent una bona decisió.
Així doncs hi ha una manera de prendre
decisions que no acostuma a fallar, i aquesta reuneix dos ingredients bàsics:
el nostre somni o propòsit, i els
nostres valors. Les motivacions d’aquesta forma d’escollir rauen en la
independència.
El nostre somni respon a dos preguntes, o
millor dit “a les dos preguntes”. Qui sóc ? I Qui vull ser? Serà necessari
abans de respondre a aquestes preguntes reflexionar-hi per evitar una resposta
superficial i a la babalà. Respondre a aquestes preguntes pot resultar difícil
o fins i tot incòmode, sobre tot si al començar a buscar la resposta intuïm que
o bé no tenim resposta o bé que la mateixa no ens agrada. La figura d’un coach,
si realment volem donar resposta a aquests interrogants, podria ser clau per
acompanyar-nos en aquest procés.
L’autoconeixement serà, doncs, la primera
parada que ens permetrà evocar llum a la pregunta “Qui sóc?” Aquest procés ens portarà tot el temps del món. Vull dir
que, tot i puguem estar convençuts que un mateix es pot conèixer, sempre ens podem
trobar amb situacions de la vida totalment noves que ens qüestionaran de nou la
resposta que antigament ja havíem formulat. Val més encarar-ho amb calma i ser
agraïts amb aquestes situacions noves que ens permetran conèixer una mica més
de nosaltres mateixos.
Projectar en la nostre ment la resposta de la
pregunta “Qui vull ser?” ens permetrà posar fil a l’agulla a la nostra vida.
Moltes persones els costa respondre a aquesta pregunta perquè també ho fan des
de la dependència i col·loquen els elements d’aquesta resposta a factors
totalment externs.
Per exemple: Vull ser directora del
departament! Vull ser atleta professional! Tot anirà bé mentre puguis competir
i el teu cos respongui a les exigències físiques a les quals el sotmets, però
el dia que deixi de funcionar com un rellotge suís, aleshores, qui seràs? I
quan l’empresa faci fallida i et quedis sense feina? I si vols tenir tres
cotxes, un xalet, o una bici rosa?! Tant fa, quan no ho tinguis, qui seràs?
La resposta a “Qui vull ser?” passa per els valors,
la coherència interna, pel poder de la llibertat de poder decidir en cada
moment ser la persona que vull ser, independentment de la situació externa. Per
exemple: Vull ser una persona valenta, compromesa amb allò que per a mi és
important, fidel als meus principis, responsable, independent i carinyosa. Sigui
quina sigui la situació externa sempre podré escollir ser qui vull ser i sempre
tindré la llibertat de ser coherent o no ser-ho. Si a més tinc la gran sort de
dedicar-me professionalment a la meva vocació, a la meva passió, com pot ser
esdevenir un atleta professional, el dia que el meu cos no aguanti el ritme de
la competició, no deixaré de ser qui sóc i seguiré tenint la oportunitat de
mantenir-me fidel a mi.
El segon ingredient són els Valors, els
nostres principis i serveixen per guiar-nos. Són la nostre brúixola. Saber
quins són, identificar-los passa també per saber qui som. Són l’element que
decanta tota balança en una decisió i el que eliminen qualsevol regust amarg
que pugui derivar-ne de les conseqüències de la tria.
Segurament ja haureu pensat per dins,” home!
tota decisió comporta un guany, però a la vegada una pèrdua! Ja era hora que en fessis constància!”
Segur? Tens del tot el convenciment que una
decisió comporta un guany i una pèrdua? Si és així segur que no estàs prenent
la decisió d’una manera adequada. M’explico, quan sents que estàs tenint una
pèrdua en una decisió és que o bé no tens clar “qui vols ser” o bé estàs traint
els teus valors i estàs sent incoherent amb tu mateix.
Aquelles decisions que se’ns encallen i
perduren en el temps perquè no sabem que escollir (l’efecte balança), o bé que
acabem prenent però que sentim la pèrdua d’una manera molt profunda són el que
anomenem “dilemes”. Un dilema sempre és una problema mal plantejat, ja que
implica posar en la balança diferents elements. Des d’aquesta posició resulta
difícil decantar-se per l’un o per l’altre, i segurament quan ho fem sentirem
la pèrdua dels altres.
Aquella decisió que prenem amb coherència
entre qui som, qui volem ser i els nostres valors, no tan sols eliminen el
sentiment amar de la pèrdua si no que a més generen benestar ja que ens apropen
una mica més al nostre somni de ser la persona que volem ser.
Ets capaç de pensar en alguna situació
semblant que hagis viscut? Que hagis sentit que tenies un dilema? Recorda-la,
col·locat just en el moment que estaves prenent la decisió, i ara respon les
següents preguntes:
1.
Qui sóc?
2.
Qui vull ser?
3.
De totes les opcions, quina és la
que m’apropa més a la persona que vull ser?
4.
Aquesta opció de quina manera és
coherent amb els meus valors?
5.
Si no és coherent amb els teus
valors, quina altre opció hi ha que sigui coherent amb els meus valors i que
m’apropi a la persona que vull ser?
6.
Quina decisió prendràs?
Bé, aquest tema pot donar molt més de si ja
que col·loca dalt de l’escenari elements importants com els nostres valors, el
nostre somni, l’autoconeixement, etc. que són molt extensos i poden donar molt
de suc.
Seguiré escrivint ben aviat per a poder
col·locar noves peces d’aquest apassionant puzzle.
Ànims i a seguir treballant!!