Has realitzat alguna vegada algun canvi
important en la teva vida? Quina va ser el motiu que va ajudar-te a passar a
l’acció? De quina manera vas ser conscient de que estaves en un procés de
canvi? Quin va ser el resultat després del canvi? Quin aprenentatge en vas
extreure? Com et pot ajudar aquest aprenentatge en futures situacions de la
teva vida?
Respondre a aquestes preguntes poden
aportar-nos molta informació per a explicar-nos a nosaltres mateixos com som i
què és allò que realment ens motiva a passar a l’acció per a generar en
nosaltres i la nostra vida la transformació necessària que ens aporti a major
benestar.
I és que la capacitat de canviar i adaptar-se
als nous entorns i noves situacions forma part d’una de les grans capacitats
humanes per a la supervivència i superació de l’espècie. És un sistema, sovint
inconscient, que ens permet fer front a diverses situacions per complexes,
difícils o doloroses que semblin.
Hi ha diferents camins que ens porten a passar
a l’acció, però es poden resumir en dos: els camins de la inconsciència o els
camins de la consciència.
Els camins que ens han portat a una
transformació de manera inconscient són els més usuals, ja que responen a un
model d’adaptabilitat de forma reactiva. És a dir, es genera al nostre entorn
un canvi i de manera reactiva i inconscient, degut a l’adaptabilitat de les
persones, ens transformem per evitar el malestar o incomoditat de la nova
situació.
Aquest tipus de transformació no comporta de
manera conscient cap mena d’aprenentatge per a l’individu que li pugui servir
per a transferir-lo a noves situacions que puguin esdevenir en un futur. A
vegades, fins i tot, la persona no és conscient de que ha realitzat aquest
canvi. Si no hi ha aprenentatge és possible que en un futur torni a ensopegar
amb la mateixa pedra o que no sàpiga com realitzar en procés de canvi i
transformació. A través de les preguntes plantejades a l’inici podria fer
conscient l’aprenentatge anterior i aplicar allò que n’ha extret a la nova
situació.
Els altres canvis que són de manera conscient
parteixen d’una altre realitat ja que s’inicia amb un procés de reflexió i
presa de consciència. Dictaminen i planifiquen el procés, marquen els objectius
que volen aconseguir, fet que torna el procés avaluable i per tant permeten fer
visible per a la persona l’aprenentatge que suposa el procés.
Quan el procés és conscient la persona es
reafirma en si mateixa, amb les seves capacitats i augmenta la comprensió de si
mateixa. Aquest fet i l’assoliment dels objectius plantejats repercuteixen
directament amb l’autoconcepte que la persona té de si mateixa, ja que es veu
capaç de realitzar el canvi que necessita en el sentit desitjat i per tant
incrementa la pròpia autoestima.
El fet clau del procés conscient passa per
poder formular l’objectiu que es desitja d’una manera que parli dels resultats
que es volen obtenir i tenint en compte que sempre depengui d’un mateix. Sinó
es formula d’aquesta manera no podrem controlar els elements que intervenen en
el procés i incrementen les possibilitats de no assolir l’objectiu proposat.
Quan el procés es realitza de manera conscient
i tenim fixa’t l ‘objectiu cal trobar la energia necessària per dur-ho a terme.
Aquesta energia només la trobarem dins nostre i només fluirà si realment sentim
que aquest canvi ens beneficia i ens apropa a la persona que volem ser. Aquesta
energia s’ha de veure recolzada per el compromís de posar els cinc sentits en
el procés.
El compromís i l’energia es retroalimenten
l’una a l’altre; i és que sí el compromís que s’adquireix no és amb un mateixa
pot perdre el sentit de tot el que ens proposem fer i d’aquesta manera
repercutir amb l’energia necessària per a dur a terme el procés. Per altre
banda si posem l’energia necessària en el procés i avancem en el procés
reafirmarem el compromís que hem adquirit amb nosaltres mateixos.
A
vegades, tot i que el procés sigui conscient i el resultat sigui beneficiós per
a la persona, poden intervenir elements que dificultin o frustrin el compromís
amb un mateix a fer realitat el canvi. I és que igual que tenim la capacitat
d’adaptabilitat, les persones també gaudim de la capacitat d’acomodar-nos a
entorns i situacions difícils sempre hi quant no estiguin al nostre abast canviar-los.
I és que les persones poden arribar a suportar altes quotes de sofriment si no
compta amb els recursos i estratègies necessàries per a canviar allò que genera
malestar.
Alguns d’aquests elements, formulats com a
resistències, poden néixer dins d’un mateix. Poden prendre la forma de pors,
creences limitadores, paradigmes equivocats. En aquest cas serà necessari
detectar-los, comprendre’ls i acceptar-los per a poder-los canviar. I és que la
gran part de canvis que volem per a nosaltres i que situem fora de nosaltres
comencen per canviar quelcom de dins nostre.
Com ja he comentat anteriorment en altres
articles, la mateixa percepció del canvi pot despertar en les persones
diferents pors que serveixin per amenaçar la pròpia imatge que tenim de
nosaltres mateixos
Aquestes pors són limitadores, i és que la persona és capaç de seguir vivint en
el sofriment abans que afrontar la por, que neix d’alguna creença o percepció
errònia de la situació.
Per a poder abordar aquesta por serà necessari
que la persona desenvolupi una nova eina: la confiança en si mateixa. La pregunta que pot posar a la persona en una
posició de responsabilitat és: Què faries en aquesta situació si no tinguessis
por? La voluntat d’aquesta pregunta és fer emergir la versió més valenta de
cadascú per a que ens ajudi a superar aquests obstacles.
Aquesta confiança es pot desenvolupar de
moltes maneres. Un coach podria acompanyar a la persona en aquest procés de
canvi i transformació. En cas de que així sigui el procés que podria seguir
serà:
1.
Posar en context la situació de
sofriment i que es vol canviar
2.
Plantejar el canvi com a objectiu
i que sigui assolible a través de fixar uns resultats que siguin avaluables
3.
Prendre consciència d’on neix la
por o els obstacles que impedeixen el canvi. Què hi ha darrera?
4.
Recuperar algun canvi que la
persona hagi realitzat anteriorment en la seva vida (conscient o inconscient),
generar el procés d’aprenentatge i transferir-lo a la situació actual.
5.
Organitzar una pauta de treball o
pla d’acció
6.
Revisar el pla d’acció, detectar
dificultats, plantejar nous plans d’acció per superar les dificultats
7.
Fer el seguiment del conjunt del
procés, destacant els guanys i el que queda per assolir.
A tall de conclusió, és necessari en tot
procés de canvi i de transformació posar en pràctica les 3 CO, que garantiran l’èxit
del mateix:
COnsciència:
per comprendre el motiu del sofriment i per a un aprenentatge que sigui
transferible a noves situacions
COmpromís:
amb un mateix per a dur terme la planificació del procés, per trobar l’energia
i motivació necessàries per passar a l’acció.
COnfiança:
per a superar els obstacles que ens puguem trobar per el camí, per fer néixer
dins nostre la persona més valenta que podem arribar a ser.
Ànims i a seguir construint-nos com volem!!