Viure
sense preocupacions sembla ser, avui en dia, el leitmotiv de moltes persones. I
és que quan estem preocupats ens costa gaudir de la vida, del que fem , de la
companyia o de l’experiència. La preocupació ens allunya del benestar i la tranquil·litat
que voldríem sentir.
Si
ens parem a mirar el sentit de la paraula preocupació veurem que està precedit
per un prefix que és PRE-. Aquest prefix (que també apareix en la paraula que
el denomina) significa abans de. Així doncs la preocupació és allò que hauríem
d’experimentar just el moment abans d’ocupar-nos de quelcom.
Ocupar-se
de quelcom implica una acció, canviar o modificar allò que és motiu de malestar,
i preocupar-se és un estat emocional. Així doncs quan apareix la preocupació ens apareix com indicador de que hi ha quelcom
que requereix de la nostre atenció, i que per tant hem de passar a l’acció.
Hi
ha persones que no fan el procés complert, quan apareix l’indicador (l’emoció)
no actuen, es queden contemplant com la seva preocupació ocupa els seus
pensaments. Aquesta mica en mica va agafant el control de la situació i s’instal·la
còmodament en la persona. Podríem dir que és com qui arriba a casa, es treu les
sabates i la roba, es posa les sabatilles d'estar per casa i el pijama, s’asseu el sofà i es diu
–ara, no m’aixeco per res del món!-.
La
preocupació es va enquistant en la persones i talment com un paràsit es va fent
el seu espai en els nostres pensaments, emocions i experiències. I com més
còmode s’hi troba més costa de fer-la fora.
Aquests
tipus de persones acostumen a viure allò que els passa com a víctimes. Segur
que tots i totes coneixem algú que, cada vegada que la trobem, ens explica les seves penes i ens intenta fer
creure que ella és una pobre víctima del que li succeeix i que no pot fer res
per canviar el que li està passant. En termes formals, diem que aquestes persones
viuen en el “Centre de preocupació”
i que estan instal·lades en el “Paradigma
de la víctima (o del Tu)”. El resultat de viure en el Centre de preocupació
és que aquest, si no fem res al respecte, cada vegada es va fent més i més gran.
A
la vegada, i com tot en aquesta vida, hi ha l’altre extrem. Hi ha aquelles
persones que quan apareix l’indicador de la preocupació es posen mans a la
feina a ocupar-se sobre el motiu del seu malestar. No deixen que la preocupació
s’instal·li dins seu. Aquestes persones viuen en el que anomenem el “Cercle d’influència” i que estan en el “Paradigma de la responsabilitat (o del Jo)”.
Quan més s’actua sobre el Cercle d’influència més gran es fa aquest, més poder
adquireix la persona i a la vegada, més petit es fa el Cercle de preocupació.
Quan
dic que adquireix més poder vull dir que adquireixen més confiança en ells
mateixos, en les seves possibilitats, que augmenten recursos eficaços per a fer
front a la preocupacions, adquireixen eines i competències i tot això acaba
repercutint en una millor autoestima. És el que s’anomena un cicle virtuós.
Per
tant, preocupar-se i no fer res és sinònim de víctima. Ocupar-se i fer quelcom
és sinònim de responsable, de maduresa i de voler ser el protagonista de la
pròpia vida i del que succeeix.
Passar
d’una Paradigma a l’altre és possible. Com tot, però, si estem acostumats a
viure en el Paradigma de la víctima necessitarem entrenar per, mica en mica,
passar al paradigma de la responsabilitat. Aquí, la persona que ens podria
acompanyar, si realment aquest és el motiu i desig de canvi, per passar d’un cercle
a l’altre podria ser un Coach.
El
primer pas comença amb una decisió:
Tu, com vols ser? Segurament si esperes respondre aquesta pregunta en
un altre moment estàs alimentant el cercle de preocupació. Si decideixes
respondre ara, de ben segur que ja estàs expandint el teu cercle d’influència.
Us
deixo unes preguntes, per aquelles persones que
esteu treballant per expandir el vostre cercle d’influència , per a
poder augmentar el vostre Poder:
-
Què
t’està preocupant ara mateix?
-
Què
has deixat instal·lat en la preocupació i requereix de la teva atenció?
-
D’aquesta
situació, què és el que et genera malestar?
-
Com
vols que sigui?
-
Com
has de formular aquesta situació per a que et generi benestar?
-
Com
et sentiràs quan t’hagis ocupat d’aquesta situació?
-
Què
està sent ara? Com ho estàs vivint?
-
De
què necessites ocupar-te per generar el benestar?
-
Què
t’impedeix ocupar-te’n? Com pots fer desaparèixer aquest impediment?
-
Quin
perill hi ha ocupar-se d’això?
-
Qui
et pot ajudar? Qui ja, anteriorment, s’ha ocupat de quelcom similar? Què ha
fet?
-
Quines
dificultats preveus? Què pots fer per eliminar-les?
-
Què
és el pitjor que et pot passar si no te’n ocupes? Què és el millor que et pots
passar si no te’n ocupes?
-
Què
és el pitjor que pot passar si te’n ocupes? Què és el millor que pot passar si
te’n ocupes?
-
Què
has de fer? Quan ho faràs? Com ho faràs? I després, què més faràs?
Ànims,
a seguir treballant per construir-nos com volem!! Una abraçada