Mirar
sembla un d’aquells verbs que no costa gaire de dur a la pràctica. Si em tingut
la sort de poder tenir una visió en forma utilitzem aparentment els dos ulls
per acumular informació sense gaire esforç.
Aquesta
informació que entra a través dels nostres ulls necessita d’una assignació de
significat per a que sigui útil per a nosaltres. Si aquesta assignació de
significat no es produeix el nostre cervell
ignora la informació i passa per davant nostre sense que ens immutem.
Per
tant per a que resulti rellevant cal que el cervell doti d’un cert significat
les imatges que penetren a través dels nostres ulls. Un cop la informació té
significat estem en disposició de posicionar-nos davant d’aquesta informació i processar-la.
Quan
en el nostre cervell posa el seu segell en la informació que percep la vista
no és capaç de fer-ho d’una manera
objectiva, ja que el nostre cervell sinó és una cosa és objectiu. Perquè això?
perquè el cervell utilitza els fitxers que ha anat acumulant al llarg de la
seva vida per comparar la informació nova amb l’antiga. Els fitxers que
acostuma a utilitzar són els següents:
- Experiències prèvies
- Creences
- Estereotips i prejudicis
- Coneixements més o menys contrastats
- Expectatives prèvies fruit d’experiències anteriors
Aquest
procés comparatiu es produeix en qüestió de mil·lèsimes de segon i té una
finalitat clarament enfocada a la supervivència de l’individu. Per exemple, si vaig
a creuar un carrer i de cop i volta veig un camió que s’acosta a tota velocitat
cap a mi, probablement associaré la situació a un perill i actuaré en funció d’aquest
perill (protegir-me, enretirar-me, saltar ....). Si el meu cervell mai abans ha
pogut veure un camió no serà capaç d’associar la situació com a perillosa i
podria quedar-me mirant el camió com qui res.
Aquest
és el motiu per explicar que quan ens hem trencat una cama ens sembla veure de
cop i volta molta més gent que, com nosaltres, va amb crosses. El nostre
cervell està especialment sensible a dotar de significat la informació que
veiem al nostre voltant de persones amb crosses (aquets fet s’anomena percepció
selectiva). I és que el nostre cervell no veu tot el que passa al nostre
voltant, tant sols allò pel qual està preparat o interessat a veure.
Per
tant el nostre cervell posa en marxa el següent procés cada vegada que ha d’assignar
un significat a una informació:
1. Situació: queda fora de nosaltres. És neutre i buida de significat
2. Comparació: recull la informació nova i la compara amb l’antiga (experiències, creences, ...)
3. Interpretació: Fruit de la comparació. S’assigna un significat
4. Emoció: fruit de la interpretació i del significat assignat sorgeix una emoció (perill, plaer, benestar, tranquil·litat, etc)
5. Acció: fruit de l’emoció experimentada actuarem d’una manera o d’una altre, sempre amb la voluntat de donar una resposta satisfactòria a l’emoció
Tenint
en compte aquesta idea, és del tot evident que quan veiem o percebem una
situació que ens molesta, no ens agrada o ens desperta una emoció no agradable
no és la situació la que és negativa sinó que és la interpretació (passos 2 i 3) que nosaltres fem que assigna aquest segell negatiu. Idèntic és el procés amb situacions que veiem
com a positives.
Per
aquest motiu persones diferents davant d’una situació concreta es posicionaran de
manera diferent a aquesta, ja que cadascú gaudeix d’una informació prèvia molt
diferent a la de l’altre. Des d’aquesta perspectiva s’elimina clarament l idea
de veritat absoluta que a vegades sentim que ens pertany davant d’una situació
en concret i que més d’una vegada i de dos ens ha comportat alguna discussió
amb persones del nostre entorn.
Tota
persona que vulgui acompanyar, guiar o ajudar a un altre persona o grups de
persones (psicòloga, coach, pedagoga, mestre, monitora, etc. ) hauria de fer l’exercici
previ de revisar tota aquesta informació antiga que ens serveix per dotar de
significat a allò que ens passa o li passa a les persones que acompanyem. Mirar
i revisar de quina manera s’està mirant a l’altre. Quin significat li estem
atorgant. Fer aquest exercici serà molt sa i ens permetrà a la vegada
empatitzar amb aquestes persones i amb el que els passa.
No
podrem ajudar a ningú allà on nosaltres tinguem alguna limitació.
Arran
d’aquest article aniré escrivint nous articles amb noves idees que ens ajudaran
a comprendre una mica més qui som i com som.
Com sempre us deixo algunes preguntes per a reflexionar:
- Què veus ara mateix que no t‘està agradant?
- Com t’agradaria que fos aquesta situació?
- Quin significat estàs atorgant a aquesta situació?
- Quina emoció et desperta aquesta interpretació?
- De quina altre manera podries veure-ho? Quin altre significat podria tenir?
- Amb aquesta nova visió, com et veus? Com et sents?
- Com veuen altres persones aquesta mateixa situació?
- Què et pot ajudar a veure-ho de maneres diferents?
- Com vols que sigui aquesta situació?
- Quina idea et pot ajudar a veure-ho amb aquesta nova mirada?
- Què faràs de nou? Com ho faràs? Quan ho faràs?
Ànims
i a seguir treballant per construir-nos com volem!! Una abraçada