Qui no ha escoltat alguna vegada d’una
persona coneguda aquesta exclamació: “Jo
sóc com sóc i a qui no li agradi que s’aguanti!!”
És del tot legítim voler ser el que un
és, i fins i tot denota un cert interès per cuidar d’un mateix i de la pròpia
autoestima. Està bé! Però... quina emoció s’amaga darrera d’aquesta afirmació
tant contundent? Què és allò que ens fa ser tant agressius davant de la perspectiva
d’un canvi? La por.
Hem de donar gràcies a la por per
existir, fins i tot és positiu sentir-la
ja que ens avisa de que hi ha algun perill que ens amenaça i que posa en crisi
la nostra existència (si l’home de cromanyó no hagués sentit por dels perills de la seva època
probablement ara no estaria escrivint aquest blog). Evidentment els perills als
quals estava exposat l’home de cromanyó no tenen gaire a veure amb els perills
de la vida moderna.
Seguint amb l’argument del que no vol
canviar, jo em pregunto : que prova de protegir? La resposta és senzilla, a si
mateix. Quin perill hi ha en canviar? Potser acceptar que l’altre tenia raó, o
potser demostrar que és vulnerable i que hi ha coses que li fan mal. Sigui com
sigui intenta protegir-se de quelcom que percep com una amenaça.
La por intenta mantenir-nos en la zona
de seguretat i de confort. El lloc aquell que per a nosaltres és del tot
conegut encara que sigui foll (realment val més foll conegut?) però que ens
assegura seguir vius i que les coses segueixin com fins ara. La persona que
anteriorment ha respòs “és que jo sóc com sóc” es deu preguntar a si mateix: si
no haig de ser com sóc, què o qui haig de ser?
Si realment aquesta pregunta es fa
present en el seu cap jo li respondria amb una altre pregunta: Qui vols ser?
Respondre agressivament a algú altre no
crec que agradi a ningú. Normalment
després de deixar anar un comentari que sabem que a l’altre l’hi ha fet mal,
per efecte rebot, ens fem mal a nosaltres mateixos i ens sentim malament i
potser ens en penedim.
Sentir aquest dolor dins nostre hauria
de ser suficient motivació per intentar fer les coses d’una altre manera.
Si podem donar resposta a les següents
pregunta tindrem la clau del canvi:
-
Què intento protegir de
mi quan actuo agressivament cap a un altre?
-
Quin perill hi ha en
que l’altre digui/actuï/pensi de determinada manera?
-
Què suposa per a mi no
tenir raó o fer les coses com jo sempre les faig?
-
De quina altre manera
podria protegir el que per mi és tan valuós sense ferir a l’altre?
-
Com vull sentir-me quan
protegeixo allò que per a mi és important?
-
Com ho faré ara? Qui em
pot ajudar? Què em pot ajudar?
Ànims família!! A seguir treballant per
construir-nos com volem!!