Voler resistir-se als canvis és el mateix que
pretendre no envellir mai o que cada dia faci sol. No és possible. Cada cosa,
cada objecte, planta, màquina, moble, llibre, persona ... pateixen canvis, es
modifiquem amb el pas del temps. Mai seran demà el mateix que van ser ahir. Per
tant més que estar-hi en contra és una molt bona idea estar-hi a favor.
Canviar no significa empitjorar ni perdre,
sinó que vol dir anar a favor de la vida i a l’ordre natural de les coses. Ara
bé, hi ha molts canvis que són tan sotils que quasi ni ens n’assabentem , com
ara que un bon dia ens llevem i ens
mirem bé al mirall; al fer-ho detectem vàries canes i, esparverats, ens
preguntem quan ha estat que hem envellit tant! En canvi d’altres són dràstics i
aquests generen pors, inseguretats i molts interrogants ja que el que fins
aleshores havia estat d’una manera coneguda on ens hi trobàvem ben aposentats i
acomodats de cop i volta trontolla i desapareix i ens veiem abocats a afrontar-ho irremediablement.
Hi ha persones que viuen en el canvi igual que
n’hi ha que viuen en una zona de confort i immobilitat. Les persones que viuen
en el canvi saben que voler-se mantenir agafats a la mateixa liana no els porta
enlloc, ja que tard o d’hora aquesta s’assecarà i caurà, per això viatgen
agafant-les amb una mà i altre recorrent nous paratges i horitzons.
Les persones que estan a favor del canvi desenvolupen
habilitats com la confiança amb un mateix, l’autoconeixement, flexibilitat, empatia,
automotivació i és projecten en el futur tornant-se més estratègics. Són fàcilment
adaptables a diferents situacions i entorns ja que estan entrenats per això i aquesta
habilitat és, pels temps que corren avui en dia, un bé molt preuat.
Aquestes persones utilitzen el canvi per
encaminar-se cap al seu somni amb la voluntat conscient de que per arribar-hi
hauran de deixar moltes coses per agafar-ne de noves que els aportaran un major
benestar. I aquest benestar a la llarga desembocarà en un estat de felicitat al
sentir-se que són elles, amb les seves decisions, les propietaries de la seva
vida.
M’agradaria deixar-vos una petita història per
acabar de completar l’article i unes preguntes per a reflexionar-hi:
"De vegades hem d'assumir dures experiències de
canvi , però que ens permetran seguir endavant si no
volem quedar estancats en la nostra vida.
Quan té aproximadament uns quaranta anys,
les seves ungles corbes i flexibles s' han tornat molt
estretes i ja no aconsegueix atrapar les preses de les quals s' alimenta. El seu bec, llarg i punxegut, també se li corba,
i les ales se li tornen molt pesades pel pes de les
seves gruixudes plomes. És llavors quan l' àguila té només dues
alternatives: o bé morir.... o bé assumir un dolorós procés de renovació
que durarà uns cinc mesos.
Aquest procés comença buscant un niu arrecerat d' una muntanya, on no tingui la necessitat de volar. Un cop és al lloc, comença a colpejar el seu bec contra una roca, una vegada i una altra , fins a arrancar-se'l. Pot durar dies sencers aconseguir que el bec li caigui. Instintivament, s' espera un temps a que li creixi el nou bec, amb el qual s' arrancarà les seves velles ungles. Quan aquestes li comencin a créixer, procedirà a arrencar-se les plomes. I és llavors quan es produeix el miracle:
Després de 150 dies, emergeix fresca, revitalitzada, rejovenida....llesta per iniciar el seu vol de renovació amb el que haurà guanyat....30 anys més de vida."
Preguntes per a la reflexió:
-
Què t’impedeix
actualment volar cap a on tu vulguis?
-
Concretament,
què necessites canviar per seguir volant?
-
Si ho has de
canviar, com ha de ser en un futur pròxim?
-
Així doncs,
si no és com vols que sigui, com és ara?
-
Què
necessites per a fer aquest canvi? Què t’impedeix canviar-ho? Com superaràs aquest
impediment? Qui et pot ajudar? Què et pot ajudar?
-
Qui ja ha fet un canvi semblant? Com ho ha
fet? Què et pot servir a tu?
-
Concretant,
què faràs? Quan ho faràs? I després ....?