dijous, 17 de gener del 2013

EL LÍDER,
constructor d’un sistema habitable i de creixement


“Es pot comprar el treball d’una persona, però no es pot comprar el seu cor. En el seu cor s’hi troben la lleialtat i l’entusiasme. Tampoc es pot comprar el seu cervell, en ell s’hi troben la seva creativitat, el seu enginy i el seus recursos intel·lectuals”.

Stephen R. Covey





Les persones encarregades de liderar grups conviuen amb diferents reptes que han de saber resoldre amb èxit per tal de garantir , no tan sols la supervivència del grup, sinó també el creixement i millor rendiment de les persones que el configuren.



Aquestes persones tant poden ser directives d’una empresa responsables de liderar un equip de treball, el professorat que s’ha de situar davant d’una classe o la persona responsable d’entrar un equip esportiu d’alt rendiment. 

Un dels aspectes claus que ha d’abordar passa per la capacitat de crear un clima de confiança que permeti a totes les persones mostrar els seus talents i a la vegada, afavoreixi un creixement continu del mateix grup en front dels objectius a assolir.

Si el líder és capaç de crear un clima de confiança en el mateix equip, estarà afavorint la reducció de la POR en totes les seves variants: POR al fracàs i a l’error, POR a dir el que hom pensa per POR al judici per part dels companys, POR a ser un mateix destacant les pròpies fortaleses per POR a no ser acceptat, POR a que algú detecti les nostres debilitats per POR a ser menyspreat....

Un equip amb pors no és un equip eficaç, ja que malgasta molta energia controlant aquesta emoció. Si almenys aquestes pors tinguessin noms i cognoms i es poguessin combatre a través d’algun pla d’acció podríem trobar els mitjans per superar-les, però el que tenen en comú les pors anteriorment citades és que són inventades i irracionals, ja que no tenen perquè ser amenaces reals. Si la por no és real, aquesta ens paralitzarà ja que no sabrem com ni cap a on canalitzar l’energia derivada de l’emoció.

Aquestes Pors neixen de la voluntat, de la necessitat,  de voler ser acceptats com a membre d’aquest equip, i per tal de sentir’s-hi, les persones s’inhibeixen  i reprodueixen aquells patrons més acceptats dins del grup. En la seva teoria de les necessitats humanes, Maslow va categoritzar la necessitat de sentir-se part integrada d’un grup de persones just per sobre de les necessitats biològiques que asseguren la supervivència de l’individu (menjar, dormir, respirar, ...) i les de seguretat ( desenvolupar-se en un entorn lliure d’amenaces i la calma psicològica que això suposa). Això ens ajuda a entendre el paper rellevant que juga el grup en el desenvolupament individual de les persones.

Imagineu la següent situació dins d’un equip: Ja fa temps que les persones es coneixen i han establert una idiosincràsia i cultura pròpies. Cada persona del grup s’identifica amb el rol preestablert. Dins de l’equip hi ha una persona que fa temps que s’està sentint limitada. Creu que podria aportar idees o maneres de fer noves i que aquestes  ajudarien a assolir  l’objectiu de l’equip d’una manera més eficient. Però no s’atreveix. Es qüestiona si és oportú aportar aquestes idees, ja que ella no ha portat mai la iniciativa. Que suposaria fer-ho? Canviar el seu rol? Probablement canviar el seu rol implicaria que dins de l’equip es produïssin més canvis, ja que els membres d’un equip formen un sistema. Com viuria l’equip aquest canvi, com una amenaça o una oportunitat? Els líders dels equips han de ser sensibles a aquesta realitat, ja que el talent queda amagat i per tant el potencial de l’equip limitat.

El líder, al reduir la por dins del grup aconsegueix:

1) La espontaneïtat i creativitat dels seus membres 

2) la interdependència entre totes les persones de l’equip afavorint-ne la capacitat de cooperar, aconseguint resultats extraordinaris. La idea de que un equip és interdependent (persones independents que estableixen sinergies entre elles http://www.gerardcoaching.blogspot.com.es/2012/03/bestia-o-bella-trascendint-lego.html)  es reflexa en que la suma de les parts és més gran (1+1=3) que les parts individualment sumades (1+1=2).

3) la presa de decisions més encertades ja que no es prendran des de la por al fracàs sinó des de la confiança de les pròpies capacitats

4) valentia per engegar nous projectes

5) major compromís dels participants, doncs al percebre que tenen el recolzament i l’espai per aportar el seu talent s’identificaran amb el projecte

6) Equip multidisciplinari i versàtil

7) Major resiliència a situacions crítiques, degut als recursos que l’equip sabrà trobar de forma creativa

8) Més permeabilitat als canvis que puguin venir d’una realitat sistèmica i complexa

9)  Major autoestima de l’equip. Igual que les persones els equips gaudeixen de millor o pitjor autoestima. Una millor autoestima repercuteix amb un millor coneixement de les pròpies capacitats de l’equip i de detectar les àrees de millora (GAP). El propi autoconcepte i autovaloració de l’equip els portarà a tenir conductes més eficients i que assegurin la seva pròpia supervivència.

10) Si el líder augmenta la confiança dins del equip, està augmentant la zona de confort de l’equip. Aquest augment provoca que l’equip sigui més versàtil i accepti millor els canvis. Dit d’una altre manera, l’equip se sent còmode amb els canvis ja que llegeixen la situació com a una oportunitat de créixer i millorar. Quan la zona de confort augmenta la zona de risc i de canvi es desplaça cap a nous horitzons que poden portar l’equip a assolir fites que en un primer moment semblaven inimaginables.

Vistos els beneficis d’allunyar la por dels equips toca plantejar-se quines estratègies es poden utilitzar per generar confiança dins de l’equip:

1) Tenir l’interès per conèixer cada persona del seu equip. Les seves motivacions, interessos, desitjos, pors, creences... un líder Coach pot acompanyar el desenvolupament de l’equip a través de l’acompanyament individual dels membres d’aquest. Treballar les habilitats comunicatives per part del líder el dotarà de les eines necessàries per a una acompanyament satisfactori.

2)  Oferir l’espai i establir vincles positius, on les persones puguin expressar els seus sentiments, opinions i necessitats d’una manera assertiva.

3) Aplaudir i premiar la creativitat, les noves idees. Instaurar la creativitat com element quotidià de les reunions i dels projectes

4) Fugir de les rutines de “sempre ho hem fet així”, poden resultar tedioses i incomprensibles per part dels membres de l’equip. Qüestionar les creences que imperen dins d’un equip. Com ja hem dit, dins d’un equip es genera una cultura que poden resultar amb creences tipus “aquesta tasca no es pot fer d’una altre manera”. Obrir els ulls i estar ben atents a aquestes creences limitadores ens facilitarà trobar els mitjans per canviar-les (més informació sobre creences http://www.gerardcoaching.blogspot.com.es/2012/02/tu-poses-el-limit.html

5) Entrenar els membres de l’equip desenvolupant tasques diferents. Fer sempre el mateix ens podria portar el síndrome de la granota bullida ( posa una granota dins d’una olla i comença a bullir l’aigua. Veuràs com la granota cada vegada s’hi sentirà més còmode, que es relaxarà i quan menys s’ho esperi quedarà bullida). Una forma de fer-ho pot ser delegant tasques, acompanyant als membres fins que sàpiguen com realitzar correctament aquesta tasca (ull! Es delega la tasca, però no la responsabilitat!)

6) Posar l’atenció en el procés de com s’estan realitzant els projectes, no pas ens els resultats. Sovint els resultats no depenen del mateix equip, doncs en aquest hi intervenen diferents factors que no estan dins del cercle d’influència de l’equip (més informació sobre el Cercle d’influència a http://www.gerardcoaching.blogspot.com.es/2012/02/ocupat-de-la-preocupacio.html ) . Si ens centrem exclusivament en els resultat s i aquests són negatius la frustració i la desmotivació es poden instaurar en el equip. Centrar-se en el procés ens permet tenir més influència en com s’estan realitzant els projectes, aportant més control i seguretat, i per tant més confiança en l’equip i les pròpies possibilitats.  Tanmateix, si el resultat és negatiu percebre allò que no ha anat bé, nom com un fracàs sinó com un error (en anglès no existeix el terme fracàs, sinó que tan sols existeix el terme error “fale”). Dels errors se’n poden aprendre: Què hem d’aprendre d’aquest error per a que no ens torni a passar de nou?

7) Recolzar les noves iniciatives i la valentia. Els nous projectes no tenen perquè venir de les persones amb més responsabilitat en l’organització. Qualsevol persona de l’estructura organitzacional pot, i hauria de tenir el deure, d’iniciar nous projectes que es considerin beneficiosos per l’equip i la organització. Es feina de l’equip aleshores elaborar el pla d’acció més adequat per portar’l-ho a terme.

8) Apostar  fermament per la formació de l’equip. La formació no tan sols prepara individualment  a les persones, sinó que aporta diferents beneficis al conjunt de l’equip. Primerament el coneixement es traspassa de persona en persona, per tant no queda com a propietat d’una sola persona. La persona subjecte de la formació se sent valorada, doncs ho percep com una inversió en ell, augmentant el compromís cap el projecte de l’equip. Aporta noves mirades i maneres de comprendre i fer les coses (si sempre fem el mateix, obtindrem sempre els mateixos resultats)

9) El reconeixement sobre allò que s’ha fet bé, per part d’algun membre de l’equip, davant de tothom és una bona estratègia per a generar confiança. Compartir i celebrar les victòries forma part del procés vital del grup i del propi creixement, i a part, ajuda a la distensió.

10) Reforçar constantment la idea d’equip. Totes les persones de l’equip són importants. Instaurar la idea de o tothom o ningú ajuda a definir una identitat pròpia. La diversitat dins del grup és enriquidora i per tant també cal estimular-la i premiar-la.

Aquestes són algunes de les estratègies i les posteriors conseqüències de generar un clima de confiança dins d’un equip. És evident que és una inversió mínima que repercuteix en grans resultats per l’equip i la organització. Segurament me’n deixo moltes en el tinter i si vols t’animo a aportar el teu gra de sorra a aquest article i compartir les teves estratègies i les possibles conseqüències, amb la voluntat d’enriquir i millorar l’article.

Discutint aquestes idees amb un amic encarregat de liderar un equip de treball en una organització multinacional, es queixava de que el dia a dia no li permetia dedicar el temps suficient a l’equip. Tenia la sensació d’anar apagant focs tot el dia i les necessitats se li anaven acumulant sobre la taula. Després de reflexionar al voltant del per a què l’havien contractat, és a dir, quin era l’objectiu que havia d’assolir com a membre d’aquest equip, varem determinar que passava per ajudar a assolir els objectius de l’equip de manera més eficient. Quan va començar a invertir el temps que dedicava a apagar focs, i el va començar a invertir en l’equip i el seu objectiu, van disminuir el nombre de focs que s’havien d’atendre, va disminuir la seva sensació d’impotència degut a l’estrés que experimentava, i l’equip va començar a assolir millors resultats.

L’objectiu del líder passa sobretot per que l’equip pugui desenvolupar i assolir els objectius de forma eficient. Per aquest motiu és important destinar el temps necessari a generar aquest clima de confiança i creixement. El 80% dels resultats que l’equip obté depèn d’un 20%  de les accions que es duen a terme. Aquesta dada hauria de propiciar la reflexió sobre com estem gestionant el temps i invertint energia en el projecte.

Si ets la persona encarregada de liderar equips de persones (organitzacions, aules, clubs esportius, etc), pots començar ara mateix a generar aquest nou clima de confiança a través de la reflexió de les següents preguntes

  • I tu, què fas per ajudar al teu equip a generar un clima de confiança?
  • Què és allò que no s’està donant dins de l’equip i que consideres que és important per a que l’equip sigui més eficient? Què ha de millorar dins l’equip?
  • En què pots millorar com a líder d’aquest equip?
  • Quines alternatives tens per aconseguir aquesta millora? Quines dificultats preveus i com les superaràs?
  • Per tant: què faràs, com ho faràs i quan ho faràs?
Ànims i a seguir treballant!!