Henry Ford va vaticinar: “Tant si creus que
pots, com si creus que no pots, estàs en el cert”.
En aquesta senzilla afirmació s’explica alguna
de les claus de l’èxit i del fracàs de les persones. Potser us pregunteu com
pot ser que pensant dues idees totalment oposades l’una de l’altre una persona
estigui en el cert?
L’explicació, encara que complexa, és en
essència ben senzilla. Segons la PNL (programació neuro lingüística) cadascú percep
la realitat a través dels sentits, la
codifica i n’elabora un mapa explicatiu. Aquest mapa no és mai exactament la
realitat, sinó la interpretació que nosaltres en fem d’aquesta. Seguint la lògica, cada persona percep la
realitat i n’elabora un significat en funció del seu propi mapa. És per aquest
motiu que a vegades podem tenir conflictes amb persones del nostre entorn per
un fet o situació compartit però viscut totalment diferent l’un de l’altre (si
voleu més informació al voltant d’aquest tema, recomano la lectura del següent
article: http://www.gerardcoaching.blogspot.com/2012/02/lart-de-mirar-dos-cops.html )
En aquest mapa que explica la realitat hi
consta un apartat que parla de com ens veiem a nosaltres mateixos i, és en allà, on hi
trobem emmirallada la nostre autoestima. La nostre autoestima és el fruit de la
suma de diferents parts :
- L’ Autoconeixement, és la descripció dels elements que formen part d’un mateix, i de les pròpies relacions
- L’Autoavaluació, és la capacitat de valorar-se en clau positiva o negativa
- L’Autoacceptació, són les actituds que fa que un admeti i reconegui totes les parts d’un mateix.
- L’Autorespecte, és l’actitud que permet expressar i fer anar les emocions vers un mateix sense fer-se mal ni culpar-se.
- L’Autoconcepte, aquelles creences sobre un mateix que es manifesten en la conducta, idees pròpies, component cognitius... Els elements que fem servir per descriure’ns.
Per tant, la autoestima és la
valoració subjectiva de les diferents àrees d’un mateix, resultat de comparar
la definició que es fa d’un mateix (autoconcepte) amb el propi ideal de persona.
Si l’autoconcepte queda molt lluny respecte allò que voldríem ser, la nostra
autoestima tendirà a ser baixa. Mentre que si el nostre autoconcepte queda a prop
d’allò que ens agradaria ser, la nostra autoestima tendirà a ser alta.
Tornant al mapa que explica qui som, aquest es comença a
construir des de la nostre infància. Cada experiència viscuda, cada comentari
del pare i la mare, professors/es, amistats, parella, i sobretot, cada
valoració que fem de nosaltres mateixos -comunicació interna-, van elaborant-lo
i van codificant el significat d’aquest mapa.
Normalment, quan viatgem i visitem un
lloc nou el primer que acostumem a fer és visitar una oficina de turisme per
aconseguir un mapa del lloc que ens permeti moure’ns amb seguretat per el
territori. Quan hem fet això hem pogut apreciar que sovint el mapa no és fidel
a la realitat que després ens hem trobat al arribar al lloc desitjat, però si
més no ens trobem satisfets perquè ens ha permès arribar-hi.
Doncs fent un paral·lelisme, nosaltres
anem per la vida amb un mapa mental que ens explica com percebem el món que ens
envolta i a nosaltres mateixos.
Si en aquest mapa hi ha construïda una creença de que nosaltres
no som capaços de realitzar quelcom, de ser mereixedors d’alguna cosa, d’aconseguir
allò desitjat , etc. talment com un turista desplaçant-se per un territori
desconegut, li farem cas al mapa i no provarem d’arribar a un lloc que, segons
el mapa, no existeix. Aquesta idea s’anomena autoindefensió adquirida.
L’autoindefensió adquirida és una
creença totalment irracional, construïda, que limita tot el nostre potencial.
Diem que és irracional ja que la majoria de vegades no és contrastada -ningú es
desplaça a un atzucac marcat en un mapa per verificar si realment hi ha un
atzucac; ens ho creiem i llestos-.
Les nostres creences acaben afectant a
la nostre motivació i per conseqüent afecta en última instància en la nostra
conducta. És en aquí on la idea de Henry Ford –tant si creus que no pots, estàs
en el cert- pren tota la seva dimensió i afectació.
Et llenço un repte: Prova de recordar
alguna cosa que hagis catalogat com a difícil o impossible, et veies a tu
mateix/a aconseguint-ho? Hi has posat totes les ganes del món? i finalment, ho
has aconseguit? Segurament, en la majoria dels casos, la resposta acaba sent
NO.
No és que el repte fos difícil o
impossible, sinó que la idea que tens de tu mateix/a respecte al repte queda
per sota del que tu consideres com a possible. Quan passa això, la majoria de
vegades comences a fer aquestes coses difícils o impossibles amb por, i la por
no acostuma a ser la millor companya de viatge per començar un nou repte.
Talment al contrari, si creiem que som
capaços, mereixedors o que podem aconseguir quelcom afrontem aquest repte amb
confiança i seguretat en nosaltres mateixos. Des de la confiança és molt
probable que flueixi tot el nostre potencial, la nostre concentració, el nostre
desig, que prenguem decisions més encertades...en fi, que acabem apropant-nos
cada vegada més al nostre repte o al nostre somni.
El canvi cap a una creença limitadora
a un de possibilitadora és factible. Normalment la dificultat recau en poder
detectar quina és la creença que ens impedeix alliberar el nostre poder, ara
bé, un cop es detecta, la evolució és constant i la sensació d’alliberació ens
dóna les ales necessàries per volar cap als nostres somnis.
Per concloure doncs, és necessari que
revisem el nostre mapa, que qüestionem aquestes creences limitadores que ens
impedeixen arribar allà a on volem ser i si això creus és molt difícil
(aleshores segur que no ho aconseguiràs) et proposo el mètode dràstic. Creu en
tu, cegament. Imagina’t aconseguint-ho. Prova-ho amb totes les ganes del món – menys
que amb totes les ganes del món no val), o millor encara, no ho provis,
fes-ho!!! i aleshores demostrat que estaves ben equivocat.
Et deixo 5 preguntes que et poden
ajudar, et recomano que escriguis la resposta en un paper:
- Què vols aconseguir?
- Ara mateix, com està sent?
- Quina és la idea/creença que et limita? Que no et deixa avançar? Que et connecta amb la por?
- Canvia aquesta idea/creença. Quina és la nova idea/creença que et dóna confiança?
- Què i com ho faràs a partir d’ara?
Ànims!! A seguir construint-nos com
volem!!