Què m’ajudaria a fer un gran un gran salt ara mateix?I el més important, de què necessito desprendre’m per a fer-ho possible?
Aquestes dues
qüestions les puc aplicar en cada àmbit de la meva vida, i han estat planejat
últimament per la meva ment, sobre tot arran d’una conversa amb dos amics
escaladors, amb els quals coincidim sovint al rocòdrom.
La resposta en les
dues preguntes recauen, en aquest cas, en el mateix lloc. De la por.
La situació es va
desenvolupar de la següent manera: últimament estem entrenant fort i els
avenços en les nostres habilitats i coneixements són evidents. No fa gaire vam
coincidir a roca i vam poder constatar que en alguns casos, no ens atrevíem a
fer el pas clau per por a caure. La reflexió es va succeir la setmana passada,
quan vam reconèixer en nosaltres aquesta limitació; i que, tot i tenir propòsit,
les habilitats i els coneixements, ens mancava superar aquesta por per a poder
tenir l’actitud necessària que ens permetria fer “el gran salt”.
Trobar-me de cara amb
aquesta realitat em va fer veure que, l’escalada és una metàfora de la vida.
Aquesta certesa la tenia de feia dies però finalment vaig entendre el per què.
En totes les situacions de la nostre vida, per a prosperar cal tenir les quatre
potes de la taula, i que si hi ha alguna mancança en algunes d’elles, la manca
d’equilibri no ens deixarà avançar: