dimarts, 16 de desembre del 2014

LA COOPERACIÓ EMPRESARIAL I LES NOVES EMPRESES. NOU CONCEPTE VITAL

Des de fa pocs anys el model socioeconòmic que havia regit les normes en relació amb el món professional ha canviat. Aquesta és una realitat que ha afectat a tothom i de diferent manera. Persones, autònomes, PIMES i grans empreses han hagut de començar a interactuar en un terreny de joc on les normes de joc eren canviants, i la capacitat de adaptar-se als canvis ha marcat el futur  de cada persona i de cada projecte.

Les baules més febles de la cadena (persones assalariades, professionals autònoms i PIMES) són les que han percebut com el seu entorn professional ha patit més canvis, ja que al tenir menys capacitat d’influència, s’han vist arrossegades en molts casos a les tendències del mercat (tendències, sigui dit de pas, mai casuals...sinó més aviat tendencioses...) originades per als grups de poder.




Arribats a aquest punt, i com en tots els escenaris que es plantegen, per on passen les oportunitats que han emergit en aquest nou escenari?

Una d’elles, sense cap mena de dubte, és la cooperació empresarial. Cal posar un punt d’atenció en que aquest cas, ja que no tant sols es defuig del tecnicisme fins ara emprat en anglès “networking” per tenir la certesa de que en la nostre llengua tenim paraules que defineixen més i millor una mateixa realitat, sinó que més enllà d’aquest conflicte, també posseeix un conflicte semàntic.

En aquest cas la cooperació empresarial va més enllà del networking, és a dir, del que en català seria el treball en xarxa, on podem utilitzar o oferir recursos, clients, idees, amb l’objectiu de guanyar diners podent reduir uns costos o oferir serveis que d’una altre manera no podríem tenir.


La cooperació empresarial  té una essència diferent ja que posa en mateix pla un objectiu compartit per, com a mínim dues parts. Ha de ser en tot cas sempre una relació de guany mutu, i que vagi més enllà d’una simbiosi a curt termini.

En la cooperació empresarial primer de tot són les persones i aquestes passen per sobre dels recursos i dels diners. Es basa en la confiança mútua i en un concepte cada cop en més desús com és el llarg termini. Tenen com a fonament el treballar espatlla amb espatlla per a un objectiu compartit. En sumar entre les dues parts 3, 4 o 5.

Aquestes són les empreses del futur,els conjunt de persones que tenen un vincle positiu, que són capaces de treballar conjuntament amb un objectiu comú, que tenen les competències personals i emocionals com a punta de llança del seu projecte professional i vital.




Són persones i empreses que entenen que són més fortes si realment posen per davant el guany afectiu que l’econòmic. Són persones i empreses més felices i saludables perquè en aquest moment econòmic tenen la immensa oportunitat de guanyar-se la vida fent allò que més els agrada.

Tenen més capacitat de supervivència perquè teixeixen unes xarxes de relació que, com els micelis, són capaces d'absorbir nutrients de llocs inhòspits, i per a conseqüència tenen la capacitat de co-crear i créixer generant noves oportunitats i realitats.


És doncs, en aquest plantejament professional, vital que les persones posseeixin, a banda dels seus coneixements i habilitats, un seguit de competències personals i socials que les faci vàlides per a aquest nou escenari que es planteja: el lideratge personal, l’empatia, la gestió dels conflictes, la creativitat, etc. de les persones seran els recursos sobre els quals es construirà l’economia del demà.