Des de fa pocs anys el model socioeconòmic que
havia regit les normes en relació amb el món professional ha canviat. Aquesta
és una realitat que ha afectat a tothom i de diferent manera. Persones,
autònomes, PIMES i grans empreses han hagut de començar a interactuar en un
terreny de joc on les normes de joc eren canviants, i la capacitat de
adaptar-se als canvis ha marcat el futur de cada persona i de cada projecte.
Les baules més febles de la cadena (persones
assalariades, professionals autònoms i PIMES) són les que han percebut com el
seu entorn professional ha patit més canvis, ja que al tenir menys capacitat d’influència,
s’han vist arrossegades en molts casos a les tendències del mercat (tendències,
sigui dit de pas, mai casuals...sinó més aviat tendencioses...) originades per
als grups de poder.
Arribats a aquest punt, i com en tots els
escenaris que es plantegen, per on passen les oportunitats que han emergit en
aquest nou escenari?
Una d’elles, sense cap mena de dubte, és la
cooperació empresarial. Cal posar un punt d’atenció en que aquest cas, ja que no
tant sols es defuig del tecnicisme fins ara emprat en anglès “networking” per
tenir la certesa de que en la nostre llengua tenim paraules que defineixen més
i millor una mateixa realitat, sinó que més enllà d’aquest conflicte, també posseeix
un conflicte semàntic.
En aquest cas la cooperació empresarial va més
enllà del networking, és a dir, del que en català seria el treball en xarxa, on
podem utilitzar o oferir recursos, clients, idees, amb l’objectiu de guanyar
diners podent reduir uns costos o oferir serveis que d’una altre manera no
podríem tenir.
La cooperació empresarial té una essència diferent ja que posa en mateix
pla un objectiu compartit per, com a mínim dues parts. Ha de ser en tot cas
sempre una relació de guany mutu, i que vagi més enllà d’una simbiosi a curt
termini.
En la cooperació empresarial primer de tot són
les persones i aquestes passen per sobre dels recursos i dels diners. Es basa
en la confiança mútua i en un concepte cada cop en més desús com és el llarg
termini. Tenen com a fonament el treballar espatlla amb espatlla per a un
objectiu compartit. En sumar entre les dues parts 3, 4 o 5.
Aquestes són les empreses del futur,els conjunt
de persones que tenen un vincle positiu, que són capaces de treballar conjuntament
amb un objectiu comú, que tenen les competències personals i emocionals com a
punta de llança del seu projecte professional i vital.
Són persones i empreses que entenen que són
més fortes si realment posen per davant el guany afectiu que l’econòmic. Són
persones i empreses més felices i saludables perquè en aquest moment econòmic
tenen la immensa oportunitat de guanyar-se la vida fent allò que més els agrada.
Tenen més capacitat de supervivència perquè
teixeixen unes xarxes de relació que, com els micelis, són capaces d'absorbir
nutrients de llocs inhòspits, i per a conseqüència tenen la capacitat de
co-crear i créixer generant noves oportunitats i realitats.
És doncs, en aquest plantejament professional,
vital que les persones posseeixin, a banda dels seus coneixements i habilitats,
un seguit de competències personals i socials que les faci vàlides per a aquest
nou escenari que es planteja: el lideratge personal, l’empatia, la gestió dels
conflictes, la creativitat, etc. de les persones seran els recursos sobre els
quals es construirà l’economia del demà.