LES TRES "CO-" D'UN PROCÉS DE CANVI

Has realitzat alguna vegada algun canvi important en la teva vida? Quina va ser el motiu que va ajudar-te a passar a l’acció? De quina manera vas ser conscient de que estaves en un procés de canvi? Quin va ser el resultat després del canvi? Quin aprenentatge en vas extreure? Com et pot ajudar aquest aprenentatge en futures situacions de la teva vida?

UNA DECISIÓ ENCERTADA

Hi ha diferents interpretacions del que vol dir fer-se gran. Pel més petits significa augmentar la seva alçada, les seves habilitats i capacitats, els seus drets i  deures o fins i tot la seva autonomia. Per alguns s’associa tan sols al pas del temps i comprovar com aquests va calant en la nostre imatge i les nostres facultats físiques i mentals. Tan l’un com altre el concepte de fer-se gran va lligat al pas del temps i l’impacte que té aquest per altres persones i la valoració sociocultural que es fa de les persones en un moment determinat del seu cicle vital. Posa sobre elements externs (el temps, la valoració social, ...) l’acceptació del que es pot fer o del que no es pot fer en un moment donat de la nostre vida.

BÈSTIA O BELLA? TRASCENDINT L'EGO

A les persones ens passen coses. Cada dia. No hi ha dia que no ens passi quelcom que ens faci sentir bé o ens faci sentir malament. 

Com va dir John Lennon: “la vida és el que ens passa mentre nosaltres anem fent altres plans”. I què passa quan aquestes coses que ens passen interfereixen allò que nosaltres teníem planificat o preparat? Com ens sentim quan alguna cosa no va com ho havíem previst?

EMOCIONAT D'ANAR-ME CONEIXENT

Sembla ser que en aquest món hi ha dos tipus de persones: les persones racionals – on predomina l’ús de l’hemisferi esquerre del cervell – i les persones emocionals – que predominen l’ús de l’hemisferi dret del cervell.

Les persones racionals se les acostuma a associar com a persones fredes, calculadores, distants, ...que prenen decisions amb el cap i rarament es deixen endur per les emocions. Vinculades a aquest tipus de persones hi apareixen intel·ligències lògico- matemàtiques i científiques.

A l’altre banda, les persones emocionals se les acostuma a descriure com a inquietes, impulsives,  reactives, volàtils, ... que prenen decisions amb el cor i que per això poden resultar variables . Vinculades a aquestes persones hi vinculem intel·ligències musicals i artístiques.

TU POSES EL LÍMIT

Henry Ford va vaticinar: “Tant si creus que pots, com si creus que no pots, estàs en el cert”.

En aquesta senzilla afirmació s’explica alguna de les claus de l’èxit i del fracàs de les persones. Potser us pregunteu com pot ser que pensant dues idees totalment oposades l’una de l’altre una persona estigui en el cert?

OCUPA'T DE LA PREOCUPACIÓ!

Viure sense preocupacions sembla ser, avui en dia, el leitmotiv de moltes persones. I és que quan estem preocupats ens costa gaudir de la vida, del que fem , de la companyia o de l’experiència. La preocupació ens allunya del benestar i la tranquil·litat que voldríem sentir.

Si ens parem a mirar el sentit de la paraula preocupació veurem que està precedit per un prefix que és PRE-. Aquest prefix (que també apareix en la paraula que el denomina) significa abans de. Així doncs la preocupació és allò que hauríem d’experimentar just el moment abans d’ocupar-nos de quelcom.

L'ART DE MIRAR DOS COPS

Mirar sembla un d’aquells verbs que no costa gaire de dur a la pràctica. Si em tingut la sort de poder tenir una visió en forma utilitzem aparentment els dos ulls per acumular informació sense gaire esforç.

Aquesta informació que entra a través dels nostres ulls necessita d’una assignació de significat per a que sigui útil per a nosaltres. Si aquesta assignació de significat no es produeix el nostre cervell  ignora la informació i passa per davant nostre sense que ens immutem.