BON NADAL, FELIÇ ANY NOU 2013...I MOLTS DILEMES!

En pocs dies tindrem el Nadal aquí, i vull aprofitar l’ocasió d’aquest article per desitjar-vos un Bon Nadal i que tingueu una bona entrada d’any i un millor 2013. També vull aprofitar l’ocasió per reflexionar i escriure quatre ratlles sobre alguns temes que la conjuntura actual està posant damunt de la taula, juntament amb l’escudella i els canelons, de les famílies.

APRENENT A CONVIURE AMB PARELLA O A CONVIURE AMB MI?

L’expressió “conviure amb parella” pot tenir tants significats com parelles hi ha i persones formen les parelles. Això és degut a l’experiència prèvia de cada subjecte pel que fa a les relacions de parella que hagi experimentat per si mateix o a través dels seus pares, familiars, amistats o models que hagin resultat per a la persona significatius. Per aquest motiu aquest article no pretén ser en cap cas un decàleg del que hauria de significar conviure amb parella ni vol ser un guia de bons usos, tan sols vol explorar aquells fets quotidians que es succeeixen en el món de la parella i que poden ser causes de malestar i dolor entre els membres de la mateixa.

LES TRES "CO-" D'UN PROCÉS DE CANVI

Has realitzat alguna vegada algun canvi important en la teva vida? Quina va ser el motiu que va ajudar-te a passar a l’acció? De quina manera vas ser conscient de que estaves en un procés de canvi? Quin va ser el resultat després del canvi? Quin aprenentatge en vas extreure? Com et pot ajudar aquest aprenentatge en futures situacions de la teva vida?

UNA DECISIÓ ENCERTADA

Hi ha diferents interpretacions del que vol dir fer-se gran. Pel més petits significa augmentar la seva alçada, les seves habilitats i capacitats, els seus drets i  deures o fins i tot la seva autonomia. Per alguns s’associa tan sols al pas del temps i comprovar com aquests va calant en la nostre imatge i les nostres facultats físiques i mentals. Tan l’un com altre el concepte de fer-se gran va lligat al pas del temps i l’impacte que té aquest per altres persones i la valoració sociocultural que es fa de les persones en un moment determinat del seu cicle vital. Posa sobre elements externs (el temps, la valoració social, ...) l’acceptació del que es pot fer o del que no es pot fer en un moment donat de la nostre vida.

BÈSTIA O BELLA? TRASCENDINT L'EGO

A les persones ens passen coses. Cada dia. No hi ha dia que no ens passi quelcom que ens faci sentir bé o ens faci sentir malament. 

Com va dir John Lennon: “la vida és el que ens passa mentre nosaltres anem fent altres plans”. I què passa quan aquestes coses que ens passen interfereixen allò que nosaltres teníem planificat o preparat? Com ens sentim quan alguna cosa no va com ho havíem previst?

EMOCIONAT D'ANAR-ME CONEIXENT

Sembla ser que en aquest món hi ha dos tipus de persones: les persones racionals – on predomina l’ús de l’hemisferi esquerre del cervell – i les persones emocionals – que predominen l’ús de l’hemisferi dret del cervell.

Les persones racionals se les acostuma a associar com a persones fredes, calculadores, distants, ...que prenen decisions amb el cap i rarament es deixen endur per les emocions. Vinculades a aquest tipus de persones hi apareixen intel·ligències lògico- matemàtiques i científiques.

A l’altre banda, les persones emocionals se les acostuma a descriure com a inquietes, impulsives,  reactives, volàtils, ... que prenen decisions amb el cor i que per això poden resultar variables . Vinculades a aquestes persones hi vinculem intel·ligències musicals i artístiques.

TU POSES EL LÍMIT

Henry Ford va vaticinar: “Tant si creus que pots, com si creus que no pots, estàs en el cert”.

En aquesta senzilla afirmació s’explica alguna de les claus de l’èxit i del fracàs de les persones. Potser us pregunteu com pot ser que pensant dues idees totalment oposades l’una de l’altre una persona estigui en el cert?