BÈSTIA O BELLA? TRASCENDINT L'EGO

A les persones ens passen coses. Cada dia. No hi ha dia que no ens passi quelcom que ens faci sentir bé o ens faci sentir malament. 

Com va dir John Lennon: “la vida és el que ens passa mentre nosaltres anem fent altres plans”. I què passa quan aquestes coses que ens passen interfereixen allò que nosaltres teníem planificat o preparat? Com ens sentim quan alguna cosa no va com ho havíem previst?

EMOCIONAT D'ANAR-ME CONEIXENT

Sembla ser que en aquest món hi ha dos tipus de persones: les persones racionals – on predomina l’ús de l’hemisferi esquerre del cervell – i les persones emocionals – que predominen l’ús de l’hemisferi dret del cervell.

Les persones racionals se les acostuma a associar com a persones fredes, calculadores, distants, ...que prenen decisions amb el cap i rarament es deixen endur per les emocions. Vinculades a aquest tipus de persones hi apareixen intel·ligències lògico- matemàtiques i científiques.

A l’altre banda, les persones emocionals se les acostuma a descriure com a inquietes, impulsives,  reactives, volàtils, ... que prenen decisions amb el cor i que per això poden resultar variables . Vinculades a aquestes persones hi vinculem intel·ligències musicals i artístiques.

TU POSES EL LÍMIT

Henry Ford va vaticinar: “Tant si creus que pots, com si creus que no pots, estàs en el cert”.

En aquesta senzilla afirmació s’explica alguna de les claus de l’èxit i del fracàs de les persones. Potser us pregunteu com pot ser que pensant dues idees totalment oposades l’una de l’altre una persona estigui en el cert?

OCUPA'T DE LA PREOCUPACIÓ!

Viure sense preocupacions sembla ser, avui en dia, el leitmotiv de moltes persones. I és que quan estem preocupats ens costa gaudir de la vida, del que fem , de la companyia o de l’experiència. La preocupació ens allunya del benestar i la tranquil·litat que voldríem sentir.

Si ens parem a mirar el sentit de la paraula preocupació veurem que està precedit per un prefix que és PRE-. Aquest prefix (que també apareix en la paraula que el denomina) significa abans de. Així doncs la preocupació és allò que hauríem d’experimentar just el moment abans d’ocupar-nos de quelcom.

L'ART DE MIRAR DOS COPS

Mirar sembla un d’aquells verbs que no costa gaire de dur a la pràctica. Si em tingut la sort de poder tenir una visió en forma utilitzem aparentment els dos ulls per acumular informació sense gaire esforç.

Aquesta informació que entra a través dels nostres ulls necessita d’una assignació de significat per a que sigui útil per a nosaltres. Si aquesta assignació de significat no es produeix el nostre cervell  ignora la informació i passa per davant nostre sense que ens immutem.

CANVIAR? JO SÓC COM SÓC!

Qui no ha escoltat alguna vegada d’una persona coneguda aquesta exclamació:  “Jo sóc com sóc i a qui no li agradi que s’aguanti!!”

És del tot legítim voler ser el que un és, i fins i tot denota un cert interès per cuidar d’un mateix i de la pròpia autoestima. Està bé! Però... quina emoció s’amaga darrera d’aquesta afirmació tant contundent? Què és allò que ens fa ser tant agressius davant de la perspectiva d’un canvi? La por.

UNA BONA IDEA: EL CANVI

Voler resistir-se als canvis és el mateix que pretendre no envellir mai o que cada dia faci sol. No és possible. Cada cosa, cada objecte, planta, màquina, moble, llibre, persona ... pateixen canvis, es modifiquem amb el pas del temps. Mai seran demà el mateix que van ser ahir. Per tant més que estar-hi en contra és una molt bona idea estar-hi a favor.